Això és ritme!
La pel·lícula "Això és ritme!" arribarà a les pantalles catalanes el 4 de maig.El documental tracta del muntatge i la representació del ballet "La consagració de la primavera" d'Ígor Stravinski. Un muntatge en què participaven l'Orquestra Filharmònica de Berlín, amb el titular Sir Simon Rattle al capdavant, i un grup de 250 joves berlinesos.
Aquest dijous parlarem amb Enrique Sánchez Lansch, un dels directors.
Podeu recuperar l'entrevista a través d'aquest enllaç.
.
Etiquetes de comentaris: cinema
redactat per Pere Andreu Jariod @ 26.4.07
3 Comentaris:
Hi vaig anar amb una invitació de l’Associació Franz Schubert, a la qual pertanyo.
Es un documental molt ben fet, interessantíssim, i que dóna una visió diferent de l’aprenentatge en general, i de la superació de les condicions adverses.
Il.lustra molt bé com es pot muntar una coreografia multitudinària en un temps molt limitat, i amb gent no professional. I tot això amb el luxe d’un director i una orquestra de primera fila, com són Simon Rattle i la Filharmònica de Berlin!
L’escena on els joves participants van a sentir per primer cop la orquestra és emocionant.
Cordialment,
Glòria
"Això és ritme", és un reportatge d´alló que en podriem dir: LA ENCARNACIÓ de "La Consagració de la Primavera", en un grup d´adolescents que de "per sé", son la primavera de la vida en sí.
La força inmensa i informe de la primavera, que tant be descriu Stravinsky, amb el ritme salvatge i primitiu de la seva obra, es modulat magistralment per Royston Maldoon en la matèria prima del jovent multicultural berlines suburbial.
La Filarmónica de Berlin i Simon Rattle, molt bè; tot i que no podem jutjar la interpretació en sí, doncs no s´executa l´obra sencera. No és això alló que la película preten.
Una película, això si, molt recomenable, especialment per joves. Moltes felicitats pels vostres 20 anys, que tanta companyia ens han fet.
Rebeu una forta encaixada.
Conxita
Tot i que aquesta setmana ja no toca, ahir vaig anar a veure Això és ritme!!! la pel.li dels nois ballant la música d'Stravinski, doncs..... bé...... no m'ha agradat i quan més hi penso menys m'agrada. Descarto tractar-la com una pel.lícula ja que pretén ser un documental, però com a documental tampoc acaba de ser rodó, més aviat el qualificaria de testimoniatge fílmic (no se m'acut un qualificatiu més reexit).Tota la pel.lícula destil.la un to parternalista que em molesta força. M'enfarfaguen el comentaris del Sr. Rattle, amb un llenguatge força ampulós. Amb la diversitat de nois i noies que hi van participar m'hagués agradat trobar altres testimonis no tant amables com els dels tres nois/es "protagonistes".
Celebro que aquests nois i noies hagin pogut participar en aquest projecte i s'hi cap d'ells ha pogut modificar la seva perspectiva vital en possitiu, molt millor, però no crec que s'hagi d'interpretar com si això fos la oportunitat de la seva vida perquè després la realitat s'imposa i no és tant amable.
Altrament, no sé si és gaire "educatiu" (seguint amb el to de la pel.lícula, no el meu), que se'ls doni festa i se'ls llevi de les seves responsabilitats escolars per poder participar, però això putser s'hauria de contextualitzar.
Fins aviat!
Sílvia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home