"La pregunta de la setmana" del 19 de març
La setmana passada el Xavier Cazeneuve ens anunciava, a la secció 'El violí vermell', l'aparició en DVD de la pel·lícula "Copying Beethoven". Aquest film, estrenat l'octubre de l'any passat, explicava la relació de Beethoven amb una copista (personatge inventat), coincidint amb els últims preparatius i l'estrena de la "Novena Simfonia" d'aquest compositor. Aquesta setmana disposem d'uns quants exemplars d'aquesta pel·lícula, que sortejarem entre aquells de vosaltres que respongueu correctament a aquesta pregunta:
Com es deia el nebot de Beethoven?
Un dels personatges reals que surten a "Copying Beethoven", i que va donar més d'un i més de dos maldecaps al compositor, és el seu nebot. Com és deia, aquest nebot? Dient el nom de pila és suficient.
Entre tots els encertants sortejarem tres exemplars d'aquest DVD, que inclou la versió doblada al català i, també, entrevistes i trailers. El concurs d'aquesta setmana el fem per gentilesa de Notro Films.
Entre tots els encertants sortejarem tres exemplars d'aquest DVD, que inclou la versió doblada al català i, també, entrevistes i trailers. El concurs d'aquesta setmana el fem per gentilesa de Notro Films.
Atenció!
Aquesta setmana, com ja vam fer a l'últim concurs, també podeu participar a "La pregunta de la setmana" si ens envieu una opinió sobre el Museu de la Música de Barcelona. Qualsevol comentari, per molt breu que sigui, sobre la impressió que us ha causat el nou equipament també formarà part del sorteig d'aquests DVDs.
Aquesta setmana, com ja vam fer a l'últim concurs, també podeu participar a "La pregunta de la setmana" si ens envieu una opinió sobre el Museu de la Música de Barcelona. Qualsevol comentari, per molt breu que sigui, sobre la impressió que us ha causat el nou equipament també formarà part del sorteig d'aquests DVDs.
Aquestes són les adreces del programa:
sms al 7033 catlinies + la resposta + nom i cognoms
(Preu 1,2 € + IVA)
Carta o postal a
Catalunya Música
Programa Línies Addicionals
Av. Diagonal, 614
08021 BARCELONA
Resposta: Karl
Guanyadors/es: Josep Porta, Teresa Sabater i Nil Jaile.
Llegiu les opinions sobre el Museu de la Música d'alguns oients a l'opció "comentaris" d'aquest article!
.
Etiquetes de comentaris: concurs
redactat per Pere Andreu Jariod @ 24.3.07
13 Comentaris:
El que més m'agrada del nou Museu de la Música és que ha guanyat sobretot en amplitud i també en comoditat.
El Museu em va agradar força, de totes maneres hi vaig trobar a faltar una mica més d’informació sobre el mecanisme de funcionament d’alguns instruments.
Vaig visitar el Museu de la Música el cap de setmana passat. Tot i que vaig haver de fer una mica de cua, va valer la pena.
Després de visitar el museu dels instruments de música de Viena i de Brussel·les penso que el de Barcelona està a l'alçada europea. I és un valor afegit al patrimoni de la ciutat i de Catalunya disposar d'un museu d'aquestes característiques i rigor.
Aquest matí, després de sortir de l'Auditori he visitat el flamant Museu de la Música. En general, m'he endut una bona impressió, al disposar tots els instruments en una sola planta, les presentacions multimèdia i, com no, la sala amb gran lluminositat.
Si em permets, però, voldria fer constància d'alguns aspectes que, sota el meu punt de vista, crec que es podrien millorar:
1) Els instruments són tots en una planta, però la distribució no deixa de ser una mica caòtica, seguint un ordre, dit sigui de passada, curiós.
2) No ajuda gens que els textos corresponents a cada vitrina estiguin impressos sobre el vidre transparent, observant els instruments per darrera. No és una manera fàcil de poder llegir la important informació que allí hi és escrita. A la zona dels orgues, és gairebé impossible de llegir una informació en lletres de color blanc sobre fons beige clar.
3) En quant a l'apartat dels instruments de la cobla ho he trobat molt fluix. Com exemple s'observa un fiscorn que no té res a veure amb el tipus que avui en dia es fan servir. No vull dir que no sigui vàlid, però com que no es tracta d'un recorregut per la història dels instruments de la cobla, crec que hagués estat millor un instrument de cada tipus més "actual". La informació, cal dir que és força minsa.
Bé, espero que aquestes ratlles i les que es rebin d'altres persones, puguin ajudar a fer un Museu que sigui referent aquí i fora.
Gràcies!
Ahir diumenge vaig aprofitar que era l'últim dia de portes obertes al Museu de la Música, i el vaig anar a visitar. La veritat és que dóna gust trepitjar les noves instal·lacions, modernes i espaioses.
Em va agradar que hi hagués combinació d'exposició i audiovisuals. Em va sobtar, però, que en alguns llocs la informació escrita està en lletres blanques sobre un vidre transparent, de forma que el que hi ha al darrera del vidre et destorba per seguir la lectura.
I d'altra banda, encara tinc la sensació que és un museu poc pensat pels nens, tot i existir la sala d'interactius on poden tocar alguns instruments.
Felicitats pel programa!
Del Museu de la Música em va cridar molt l'atenció la magnifíca col·lecció de 43 guitarres de tots els estils.
En relació al Museu de la Música, el muntatge és espectacular. Jo ja havía anat a la Casa Baró de Cuadras, però res a veure.
Em va cridar l'atenció que en cada espai sonava música de l'instrument que estava esposat.
Vaig anar al Museu de la Música i em va cridar l'atenció la varietat de pianos antics que potser no sonen bé, però la seva configuració és espactacular.
Jo crec que aquest museu és únic en el món.
Del Museu de la Música, em va deixar molt sorpresa la pel·lícula que varem veure i que, al mateix temps que parlava d'un instrument un llum il·luminava allò del que se'ns donava l'explicació.
Sobre el Museu de la música dir-vos que, tot i que el vaig veure una mica a corre-cuita, la sensació que em va donar va ser immillorable. Em queda pendent el tornar amb mooooolt de temps per descobrir tot el que de moment només he pogut intuir.
Sorprenents els diferents instruments que si poden contemplar. Amb el suau murmuri de la música com a companya.
I com a regal, a més a més, ens permeten la possibilitat de l'abraçada sensual d'un xel·lo, o jugar amb els timbals i altres instruments que -potser ho van fer pensant amb els nens- però que alguns més madurets en gaudim plenament.
És estrany que lluny que estem d'un instrument. Tot i estimant tant la música, per a mi tenir un instrument a la mà és casi com un sacrilegi no sabent-lo fer anar.
Aquest cap de setmana he visitat el nostre museu de la música. Feia temps que ho esperava i ... faria els mateixos comentaris que ja hem sentit... els rètols invisibles...
Es ampli - encara que n'he vist de més espaiosos - però
m'imagino que no està del tot acabat: no entec que hi hagi una sala amb músics de Catalunya tan minsa. Si estem orgullosos de la nostre tradició musical... no hi ha pas gaire per veure. Estaran a altres museus monogràfics -com el cas de Pau Casals- o en col·leccions particulars de la
família dels artistes... Tenim músics recents com Toldrà, però també d'altres èpoques, barroca, etc. Crec que si els volem recuperar faria falta una sala més gran... Antoni Soler, Cererols, Tarradelles, Fletxa i tants d'altes no poden passar desapercebuts.
Es una làstima que als vuit dies de la inauguració ja s'han espatllat la majoria dels elements intercatius. O no estàn preparats pels visitants o els visitants no estem preparats pel seu ús.
La meva opinió del Museu de la Música és que vaig tenir una alegria molt gran quan vaig saber que l'inauguraven, desprès de tants anys de no poder gaudir de tantes meravelles.
Hi ha instruments d'altres països molt originals i senzills que demostren que per fer música solament es necessita tenir sensibilitat.
Aprofito l'ocasió per donar les gràcies a tothom que hagi fet possible aquesta realitat.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home